Estalvi i inversió

En articles anteriors com “La fal·làcia del consum” i “El capital com a funció de producció” ja vaig comentar la importància de l’estalvi en un sistema capitalista. A grans trets, si observéssim una economia en dos períodes (avui i demà), tenim que l’estalvi d’avui serà el capital de demà.

Imaginem llavors que un individu té 100€ estalviats a la seva butxaca. Amb aquests diners, se’n va al seu banc més proper i els fica a un compte corrent. El banc, amb aquests 100€, té l’obligació per llei de guardar un percentatge en forma de reserva líquida, conegut com coeficient de reserva o de caixa(imagineu un 10%). Per tant, 10€ es quedaran a reserva i 90€ aniran destinats a inversió o crèdits.

Si aquests 90€ es destinen a crèdits, el deutor haurà de pagar uns interessos. En altres paraules, un cop retornat el crèdit, el banc tindrà 100€ més els interessos. Aquest procés s’anomena creació de diner bancari.

Sin título

Ara bé, si aquest estalvi es concedeix en forma de préstec a una empresa, es converteix en capital, que generarà un rendiment per a l’empresa que s’espera sigui superior als interessos a pagar (beneficis). Aquest benefici és el motor de creixement d’un sistema capitalista.

Degut a això, és de vital importància que les inversions realitzades siguin “bones”.

En paraules de Friedrich Hayek, economista austríac, les males inversions es deuen a la expansió del crèdit facilitada per la intervenció del sistema públic en l’economia. Aquesta expansió del crèdit permet que es realitzin tot tipus d’inversions inflant una bombolla. Mentre aquesta bombolla continuï creixent, oferirà una falsa sensació de benestar econòmic, ja que l’únic que alimenta aquest creixement son les inversions degut al crèdit barat. Quan la bombolla esclati, només aquelles inversions “bones” sobreviuran, mentre que la resta tindran greus pèrdues. En definitiva, les crisis econòmiques no son més que una purga de totes aquelles inversions “dolentes” per deixar en peus les “bones”. Casualment, aquesta explicació s’assembla bastant a la situació actual, amb la característica que Hayek la va nombrar fa 60 anys.

En el següent vídeo es veu de forma senzilla i casual la importància de l’estalvi i les bones inversions.

 

Ara bé, aquí és on entra en joc una forma de financiació sorgida fa unes poques dècades però que ha obtingut especial importància els últims anys, el “Crowdfunding”. Neix degut a la dificultat d’obtenir crèdits per a l’apertura de negocis, nous artistes que volen crear un àlbum de música, etc…

Es basa en microdonacions, generalment a través d’Internet, en què una persona que necessita diners exposa la seva idea i uns tercers donen petites quantitats. És per això que també es coneix com financiació en massa.

Hi ha una petita diferencia i és que en el cas del “Crowdfunding” la gent no dona diners per a rebre una contraprestació (dividends), sinó que no s’espera res a canvi. Per una altre banda, el que crea el negoci si que està invertint aquests diners, i és on comença aquest procés de generar beneficis (o pèrdues).

El “Crowdfunding” ha resultat ser una sortida per totes aquelles grans idees que no han sigut valorades per bancs o creditors; i per totes aquelles idees absurdes que no mereixen haver sigut inventades.

En resum, els beneficis son el que generen creixement econòmic en el model en el que vivim actualment, d’aquí la importància de com s’estalvia i com s’utilitza aquest estalvi.

Víctor Mármol Ruiz