SPAGHETTI

“ Totes les persones són individus , però hi ha individus que no són persona”

Gilberto Porreta

Si m´ho permeteu dibuixaré una analogia entre un episodi succeït a la Itàlia dels anys trenta i l’Europa actual, i que, opino, encaixa perfectament amb el fenomen de la “asimetria de l´esforç” que des dels governs occidentals actuals – miralls convexos dels poders econòmics- es demana als ciutadans sota la tempestuosa amenaça de la crisi perpètua i la fabulosa promesa del miracle de la recuperació econòmica.
Als anys trenta, deia Filippo Tommasso Marinetti, fundador i líder del moviment artístic italià d´avantguarda conegut com a “Futurisme” i escriptor del Manifest de la cuina futurista, deia que menjar espaguetis matava la creativitat i l´ànim noble dels napolitans. A Mussolini, aquesta història li va suposar una excusa perfecta per mirar d´aconseguir prioritzar el consum d´arròs nacional, il risotto patrio, davant del consum de la farina de importació durum, amb la que es feien els “conflictius!” espaguetis.
La qüestió és que un mal dia un fotògraf va sorprendre al tal Marinetti fotent-se un fantàstic plat d’espaguetis al Biffi, un conegut restaurant de Milà, i a partir de llavors tota l´estratègia se´n va anar en orris i Mussolini es va quedar sense coartada per justificar la risottorització d´Itàlia. I com, feliçment, passa de vegades en aquests casos, la cultura popular es va revenjar d´aquest succés de la millor de les maneres; en vers.  I així va començar a circular la següent quarteta:
Marinetti ha detto: basta!
la pasta è vietata
poi vide Marinetti
rimpinzarsi di spaghetti
Que més o menys ve a dir:
Marinetti ha dit prou!
Prohibida sigui la pasta
i després es va veure a Marinetti ,
fotent-se un plat d´spaghetti!
Sembla que ja fan temps que dura a Europa aquesta història de demanar als ciutadans esforços que, per descomptat, les classes dirigents no estan disposades a fer, ja que tenen clar que són superiors al comú de les persones i a sobre no tenen cap mena de problema de militar en el cinisme d´una “asimetria de l´esforç” que busca acomplir només la seva calculada previsió de beneficis… Té nassos! És com si el comandant nazi Göring demanés als presos dels camps de concentració contenció en la dieta, o que el mateix candidat Cañete aconsellés no menjar molt que engreixa i va mal per la salut.
I com a classes privilegiades entenc aquelles el negoci de les quals es enviar els seus “especialistes” a defensar el negoci de manipular al comú de les persones fent ús dels repetidors mediàtics i dir-nos qui ha de fer què i què és això que cal  fer per aconseguir el bé de la pàtria econòmica i social i de tot!
Mussolinis , Marinettis , Görings , Valencianos i Cañetes , el negoci de la pasta prohibida , dels càlculs i beneficis dels Amos…
Ah!…..I els Amos?
Perquè som molts , perquè som persones i perquè demà haurem de morir.
Salut
Enric López