sóc un friki i un antisistema

 

 

Les últimes eleccions europees han deixat uns resultats força interessants. Els dos partits més importants d’aquests país no han sumat ni tan sols els cinquanta per cent dels sufragis. Però és més important la irrupció d’un partit nou anomenat PODEMOS que ha portat utopia i il·lusió a un milió dos-cents mil ciutadans. Jo m’hi conto dintre d’aquests ciutadans.

Aquest nou partit liderat per Pablo Iglesias és el nou espàrring de la dreta més rància d’aquest país perquè no esperaven aquest resultat. El “cazalla party” ve a dir que si aquesta nova formació guanyés les properes eleccions tornaríem a la “cartilla de racionamiento”, es tornaria a cremar esglésies, etc.

Les causes de la “victòria” d’aquest partit les hem de veure en el sentit comú. És a dir, no és de sentit comú que els bancs hagin de tornar el diners que l’Estat va posar per rescatar-los? No és de sentit comú que s’acabin els desnonaments? No és de sentit comú que els joves d’aquest país puguin tenir un futur amb feina i amb plenes garanties de desenvolupament personal i emocional? No és de sentit comú que es vulgui aprofundir i establir una democràcia de veritat i no un vulgar parlamentarisme? No és de sentit comú que s’acabin les portes giratòries? No és de sentit comú que els serveis bàsics com llum i gas tinguin uns preus raonables i no marcats per uns mercats que dominen els grans especuladors  causants d’aquesta crisi? No és de sentit comú que tinguem una educació pública de qualitat i també una sanitat a l’alçada d’un país desenvolupat? No és de sentit comú que els jubilats d’aquest país no vegin com les seves pensions no es revaloritzen? No és de sentit comú que s’ha d’acabar la brutal corrupció que sembla que ha vingut per quedar-se?

 

El descontentament s’ha apoderat d’una societat molt castigada per l’atur i la falta de futur. Som el país d’Europa on més ha augmentat la desigualtat social o el que és el mateix els rics són més rics i els pobres més pobres.

Però sembla que els dos grans partits no s’han adonat que la seva forma de governar ja no serveix, que els ciutadans ja no creuen en unes promeses buides de contingut.

És penós veure en Felipe González (amb un logotip de La Caixa al darrere) dient que Podemos és un retrocés en la història i que proposar una república bolivariana portaria a Europa i Espanya al desastre més absolut. Suposo que Pablo Iglesias sap perfectament que això és impossible. Ell no vol un república bolivariana, però sí que vol una república on els polítics hagin de rendir comptes per la seva feina i els corruptes siguin desallotjats del seu estatus que és més que privilegiat.

 

Els ciutadans volem un canvi en profunditat, no volem reformar quelcom que no funciona, és a dir no volem reformar un capitalisme que s’ha vist que no és la manera de fer societat ni de portar l’economia.

 

Certament Podemos y Pablo Iglesias proposen un programa de màxims difícilment realitzable en la seva totalitat, però demanant aquests màxims s’aconseguiran els mínims necessaris per aconseguir una democràcia participativa i plenament satisfactòria on les persones siguin importants.

 

Us deixo amb el mestre Serrat cantant a la Utopia.

 

http://www.youtube.com/watch?v=-b0m4u-raKQ

 

Que continuï el frikisme!

 

 

PACO LÓPEZ